Segells de confiança per a compres segures

Abans de introduir les nostres dades personals en una plana web per comprar hem d'estar segurs que la plana web ens genera prou confiança.

I és per aquest motiu que la Oficina de Seguridad del Internauta (OSI) acaba de llançar un vídeo on ens expliquen que son els segells de confiança de compra on-line i quins mecanismes de seguretat i bones pràctiques han de demostrar per aconseguir-los. Així mateix ens recorden les mesures de seguretat pròpies que hem de tenir els usuaris en compte, alhora de fer compres en planes web que no disposin d’aquests segells.

Accés al vídeo

Recorda que totes les planes que trobis amb el segell Web Mèdica Acreditada han passat per la nostra revisió i han superat tots els punts del nostres Principis de Bona Pràctica de WMA.

Font: OSI https://www.osi.es/es/actualidad/blog/2020/12/23/sellos-de-confianza-online-webs-certificadas-para-compras-seguras


Tancament definitiu Adobe Flash Player

El proper 31 de desembre de 2020 el complement Adobe Flash Player dirà adéu definitivament dels nostres navegadors web. A partir d’aquesta data no serà possible descarregar Flash Player des del seu web oficial i la companyia eliminarà tots els enllaços a planes de descàrrega.

A mitjans dels anys 90 va aparèixer el complement Adobe Flash Player que permetia tenir una experiència multimèdia des del navegador. Es va convertir ràpidament en un complement imprescindible per millorar l’experiència del usuari.

Però en ser un component molt estès els hackers el van fer servir per atacar i infectar els equips. Posteriorment van aparèixer l’HTML5, WebGL y WebAssembly , com alternatives més segures per a generar contingut web. Els navegadors van començar a adoptar aquests nous estàndards deixant de banda el complement d’Adobe i, finalment Apple va decidir no donar compatibilitat en els seus productes.

Font: https://www.adobe.com/es/products/flashplayer/end-of-life.html


Rap "El viaje de un bulo" #SiEsBuloNoEsNoticia

El projecte (In)formate, iniciativa de Google, Fad i el Govern d'Espanya, ha llançat un vídeo on el divulgador científic i youtuber Javier Santaolalla t'ensenya a detectar rumors a Internet i xarxes socials, a ritme de rap.

Desmuntant tres dels rumors més virals a Internet i les xarxes socials: la negació de l'existència de la COVID19, el terraplanisme, i el qüestionament de l'arribada de l'home a la Lluna. El raper El Chojín posa lletra, veu i música. El vídeo també compta amb la participació dels YouTubers Jaume Altozano, la Hiperactina, la gata de Schrödinger, Quantum Fracture, C de Ciència i el Robot de Plató.

El projecte neix amb l'objectiu de promoure l'alfabetització mediàtica i el desenvolupament del pensament crític en els i les adolescents de 14 a 16 anys. Promovent l'habilitat i la voluntat d'accedir a la informació oferta pels mitjans tradicionals i el contingut en línia, analitzant, contextualitzant i avaluant la informació trobada, fomentant així el seu pensament crític.

Com ja sabeu que en totes les pàgines on trobeu el segell de Web Mèdica Acreditada son lliures de “bulos”.

Accés al vídeo

Font: https://www.fad.es/notas-de-prensa/fad-google-y-el-youtuber-javier-santaolalla-ensenan-a-adolescentes-a-detectar-bulos-en-la-red-a-ritmo-de-rap/


Acreditació de Mitjans de comunicació en Fact-Cheking

Volem presentar-vos una altra iniciativa per a la lluita contra les fakenews, aquesta vegada mitjançant un segell acreditatiu atorgat a mitjans de comunicació no partidistes compromesos amb la exactitud de la informació.

La International Fact-Checking Network (IFCN) ,és una iniciativa internacional, dedicada a reunir mitjans de comunicació experts en verificació de fets d’arreu del mon, i que actualment ja compta amb 71 mitjans que s’han adherit voluntàriament al seu codi de bones pràctiques. Podreu trobar aquest segell a les planes dels mitjans de comunicació que han aconseguit aquest reconeixement.

Diverses plataformes com ara Facebook o Google tenen molt en compte el segell IFCN en les seves actuacions. Una de les condicions, entre d’altres, per ser col·laborador de Facebook és estar adherit a aquest codi de bones pràctiques. Per part seva, Google ha creat un cercador amb les comprovacions de fets produïdes pels mitjans signants del codi.

Si com nosaltres esteu compromesos amb la veracitat de les dades, adheriu-vos al nostre codi de Principis de Bona Pràctica WMA, fent la sol·licitud pel vostre web.


Iniciativa de Google contra les Fakenews

Google se suma a la lluita contra la desinformació a internet creant dues eines de verificació de fets mitjançant Google Fact Check Tools

D’una banda ofereix Fact Check Explorer; un cercador de noticies verificades per entitats dedicades a la verificació de fets (Fact Cheking). L’usuari pot cercar informació i els resultats obtinguts a la cerca sempre seran sobre notícies verificades indicant si son certes, falses o fora de context.

Aquest cercador també permet la possibilitat de fer una cerca de les darreres notícies publicades amb verificació feta.

D’altra banda crea una eina per a desenvolupadors, Fact Check Markup Tool, que permet als programadors web incloure uns codis específics, de manera que les notícies marcades amb aquesta tecnologia es visualitzin com a verificades al cercador.

Google també demana als usuaris que si no estan d’acord amb el contingut d’alguna notícia, contactin amb el propietari del portal.

Font: https://toolbox.google.com/factcheck/explorer


Chatbot internacional per combatre la informació falsa sobre covid-19

Un Chatbot és un programa informàtic que simula mantenir una conversa amb l'usuari i que, en realitat, esta oferint una sèrie de respostes automatitzades, prèviament definides, per part dels seus desenvolupadors.(Definició Wikipedia)

El passat 4 de maig es posava en marxa un chatbot per Whatsapp ,on els ciutadans poden verificar si un contingut relatiu a COVI-19 ha estat classificat com a fals per part de verificadors de fets professionals.

La International Fact-Checking Network (IFCN), entitat especialitzada en Fact-Cheking (verificació de dades), ha liderat la creació d’aquest chatbot amb col·laboració de WhatsApp mitjançant la tecnologia Turn.io, l’eina d’impacte de WhatsApp, per fer que la seva base de dades, que conté més de 4.000 noticies falses relatives a COVID-19, sigui fàcilment accessible.

Aquest Chatbot es d’us gratuït. Només cal guardar el +1 (727) 2912606 com a número de contacte i enviar un missatge amb la paraula “hi” per iniciar-ho. O també es pot accedir prement l’enllaç https://poy.nu/ifcnchatbotES

Un cop saludat, el chatbot ens respondrà en format de menú numèric on trobarem diferents opcions per veure les últimes notícies verificades, comprovar si una informació ja ha estat verificada, consells per lluitar contra la desinformació...

Un altre funcionalitat molt interessant, és que proporciona un directori d’organitzacions de verificació de fets. El sistema detecta el país del usuari i proposa les organitzacions de verificacions de fets més properes. D’aquesta manera l’usuari pot enviar informació per revisar als verificadors locals del seu país o visitar les planes webs oficials de cada verificador per tenir més informació.

En la creació d’aquesta base de dades han col·laborat 80 organitzacions de verificació de fets de tot el mon. Des del gener, verificadors de 74 països han identificat més de 4.000 noticies falses. Tota aquesta informació es guarda a la base de dades CoronaVirusFacts d’on es nodreix el Chatbot per WhatsApp. Aquesta base de dades s’actualitza diàriament.

Des de Web Mèdica Acreditada hi donem ple suport. Fa més de 20 anys que treballem en aquesta línia, revisant el contingut de tots els webs que ens ho sol·liciten, atorgant-los el nostre segell si s’escau i incorporant-los al nostre WMA Google Search, per facilitar la seva consulta. Si vols acreditar el teu web, comença aquí

Font: https://www.poynter.org/fact- checking/2020/poynters-international-fact-checking-network-launches-whatsapp-chatbot-to-fight-covid-19-misinformation- leveraging-database-of-more-than-4000-hoaxes/


Seguretat a les plataformes de Videoconferència

Degut al confinament, moltes persones han cercat alternatives per mantenir el contacte d’una manera més propera. Això ha generat que durant les últimes setmanes hagi augmentat considerablement la descàrrega d’aplicacions de videoconferències.

No totes les aplicacions de videoconferències aporten la mateixa seguretat, mitjançant aquesta infografia, la Oficina de seguretat de l’Internauta (OSI, un organisme que depèn del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital) ha preparat una comparativa que ens ha resultat molt interessant.

Comparativa OSI

* Informació corresponent a versions gratuïtes en data 15 d’abril.

Des de Web Mèdic Acreditat, dins del document Principis de Bona Pràctica WMA, sempre hem recomanat fer servir a totes les comunicacions el xifrat d’extrem a extrem. Aquest permet que la informació només la pugui veure l’emissor i el receptor, ningú més, ni la companyia propietària del software.

Font: https://www.osi.es/es/actualidad/blog/2020/05/11/plataformas-de-videoconferencia-y-aspectos-de-seguridad-que-te-interesa


TIC Salut Social Reflexiona sobre: Els dispositius mòbils com a canal de desinformació, o no?

Partim de la premissa que els dispositius mòbils son una eina indispensable en la reformulació de l'assistència sanitària a Catalunya i a la resta del món. Per tant una eina indispensable. Però rebem una quantitat ingent d’informació poc veraç o en alguns casos deliberadament falsa.

Com està afectant actualment la desinformació a la salut pública.

Alguns ciutadans han canviat la percepció que tenen de la salut i això en algunes ocasions pot generar conductes de risc.

En què hem de fixar-nos per a detectar una informació falsa

Mètode PIRATA per verificar qualsevol informació

  • Protecció de dades: Mira si la web o l’App consultades tenen una política de protecció de dades, quines dades recullen i per a què ho fan.
  • Informació Actualitzada: Mira si mostra la data de la ultima actualització del contingut que estàs consultant. Moltes vegades s’utilitzen continguts antics per il·lustrar situacions actuals.
  • Responsabilitat: És important un contacte amb el responsable del contingut o de la pròpia App i informació sobre l’equip de persones implicades.
  • Autoria: Ha de referenciar l’autor del contingut. Un cop els hagis identificat busca’ls per internet (en pàgines oficials) per a contrastar la seva experiència en el tema.
  • Transparència: Apareixen les fonts de finançament i el propòsit de la web. No és el mateix la web d’una ONG que la d’una empresa privada.
  • Accessibilitat: Llenguatge adequat i la facilitat per a navegar pels recursos són aspectes importants perquè no te la colin.

Quines fonts són fiables?

Organismes oficials com l’OMS, el Ministeri de Sanitat, Departamente de Salut, les societats científiques, els col·legis professionals o les ONG’s són fonts vàlides on contrastar.

Existeixen tota una sèrie d’acreditacions per a webs (WIS, HonCode, Web medica acreditada) o per a Apps ( Proces d’acreditació d’Apps de la FTSS, AppSaludable …) i per els continguts que t’arribaran al mòbil via YouTube o per WhatsApp. Una iniciativa interessant és #saludsinbulos on pots trobar informació sobre aquestes faules.

Informació fiable d’acord, però és l’adequada per a nosaltres?

A vegades trobem informació fiable, però no és l’adequada per al nostre cas, el millor és preguntar a un professional de la salut, que ens pugui orientar.

El mòbil te un efecte placebo, o encara ens fa preocupar-nos més?

Amb la desinformació probablement busquem les respostes que ens agradaria sentir. La informació ens ajuda quan: És rigorosa, s’entén i està ben dirigida. És tòxica quan passa tot el contrari.

Aquí podeu consultar l’article complert.

Font: TicSalutSocial https://ticsalutsocial.cat/actualitat/els-dispositius-mobils-com-a-canal-de-desinformacio/?utm_source=Principal&utm_campaign=dce488c370-FlashTICSS_CAT_MAY20_mailchimp&utm_medium=email&utm_term=0_e13152223a-dce488c370-157970817


Nova funcionalitat antibulos a Whatsapp

L'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp, aporta el seu gra de sorra en la lluita contra la desinformació.

A partir de la versió Beta 2.20.94 per a Android incorporen un botó de “Busca-ho a Google”. Aquest botó, apareixerà en tots aquells missatges que s’hagin re-enviat de forma massiva. D’aquesta manera el usuari pot cercar a internet el contingut del missatge per tenir més informació sobre la seva veracitat. Tot i així, com que la desinformació es propaga molt ràpid per les xarxes, haurà de ser el propi usuari el que decideixi, amb la informació obtinguda, si donar-li veracitat o no.

Així mateix també redueix el número de vegades que es pot reenviar un mateix missatge a cinc. A partir d’aquest moment només es podrà enviar el missatge de un en un.

Com sempre, des de Web Mèdic Acreditat recomanem sentit comú davant l’allau de informació rebuda durant el confinament “Decàleg per a l’ús de webs de salut

https://www.osi.es/es/actualidad/blog/2020/04/27/whatsapp-y-su-funcion-antibulos-descubrela