Els Principis de Bona Pràctica de WMA inclouen els aspectes següents que es tenen en compte per a l’acreditació.
WMA vol impulsar la transparència dels webs acreditats. Els webs que s’hi adhereixin han de proporcionar informació bàsica dels responsables dels continguts.
Correu electrònic de contacte: presència de correu electrònic, que sigui visible i fàcilment accessible. Ha d’estar actiu, per tant es comprovarà el seu bon funcionament. També ha d’existir el correu electrònic de la persona responsable de la pàgina (obligatori a la pàgina de sol·licitud).
Persona o institució responsable del web: s’ha de poder identificar correctament la persona o institució responsable del web. També cal que estigui identificat el responsable mèdic del web, amb nom, especialitat i posició actual, número de col·legiat i província de col·legiació. Aquesta persona haurà de complimentar i signar un document adherint-se als Principis de Bona Pràctica de WMA.
Informació especifica del web: dins de l’avís legal hi ha d’haver una breu descripció del web, i cal especificar el tipus de web i el seu nom, incloent la URL i el país de registre del domini. S’han d’incloure les paraules clau que descriguin la temàtica del web i mostrar si hi ha altres segells de qualitat.
Els continguts del web han de tenir relació amb alguna de les professions sanitàries. La informació disponible en línia no pot reemplaçar en cap cas una visita mèdica, sinó que la pot complementar.
Fonts i actualització de les dades: cal que aparegui informació sobre l’autoria dels documents i/o les fonts d’informació generals del web, i que les dades mostrades al web estiguin actualitzades.
A la pàgina d’inici s’ha de poder identificar clarament quina és l’última data d’actualització global del web, mitjançant les dates d’últimes notícies, data global o darreres publicacions.
Complementarietat: cal especificar que la informació exposada no reemplaça la del metge o equip mèdic habitual de la persona que visiti el web.
Estructura del web: l’estructura ha de ser fàcil d’entendre pel visitant. El menú del web ha d’estar clarament estructurat i s’han de diferenciar inequívocament els enllaços interns dels externs. Sempre que existeixi algun enllaç extern cap a un altre web, estigui aquest acreditat o no, s’ha d’informar sobre el nou domini al que s’accedirà.
Evidència de la informació: els continguts han d’estar acceptats per la comunitat científica, i es tindrà cura que no hi hagi informació inadequada. Es valorarà que existeixin referències clares dels resultats de la recerca científica i dels articles publicats.
Altres aspectes que es tindran en compte: cal que es declari la missió i els objectius del lloc web, el públic a qui va dirigit i , si s’escau, que estigui traduïda a diferents idiomes. Si no és necessari, no caldrà la traducció completa a tots els idiomes, però sí la dels apartats clau (avís legal, política de protecció de dades, contacte) o més rellevants.
Qualsevol informació relacionada amb consultes personals ha de seguir el principi bàsic de confidencialitat.
Política d’ús de les dades dels usuaris: especificar aquesta política al web és un aspecte molt important per donar seguretat als usuaris. S’ha d’especificar aquest avís d’ús també en cada formulari de contacte.
Confidencialitat: el web ha de subscriure les lleis vigents a Catalunya sobre confidencialitat de dades.
Zones restringides: si el web que sol·licita l’acreditació conté seccions d’accés restringit, haurà de facilitar a WMA algun sistema d’accés que sigui vàlid mentre duri el procés d’acreditació. WMA garanteix que no difondrà ni utilitzarà aquest sistema per a processos diferents del de l’acreditació.
Encriptació de les dades: el web haurà de garantir que totes les dades de salut que s’enviïn mitjançant alguna plana del propi web viatjaran de forma segura, complint amb la normativa de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades referent a les mesures de seguretat corresponents a dades de caràcter personal en matèria de salut.
Reforçant el principi de transparència, ha de quedar clar què és publicitat i què no. També s’han d’explicitar les fons de finançament.
Publicitat: és perfectament lícita l'obtenció d'ingressos mitjançant patrocinadors, però en tot moment ha de quedar clar quan hi ha un contingut patrocinat, i diferenciar la informació publicitària de la informació científica.
En cas d’il·lustrar amb fotografies d’aparells o productes mèdics el web, caldrà indicar si aquestes fotografies són equip real o formen part de la publicitat.
Finançament: en el cas de finançament o patrocini, aquest ha d’estar clarament identificat, incloent-hi la identitat de les organitzacions comercials i no comercials que hagin contribuït amb fons, serveis o material al web. Si s’escau, la política de finançament del web ha de quedar-hi clarament reflectida.
Venda de productes
No és permetrà la venda de productes dins del web acreditable, a menys que es faci en un espai del web clarament diferenciat. En aquest sentit, la venda de productes sempre ha d'aportar a l'usuari una experiència de navegació inequívocament diferent (colors, tipografia, disseny) en relació al web original, i en aquest entorn no hi figurarà el segell de WMA.
En el cas que el web posi a disposició del seus usuaris algun servei de consulta virtual, se seguiran per a la seva avaluació les recomanacions tractades en el document “Les noves tecnologies en la medicina. El correu electrònic” elaborat per la Comissió de Deontologia del COMB i publicat al Quadern de la Professió núm. 18, on s’estableixen les recomanacions que han de seguir el metges per al tractament dels pacients a través del correu electrònic, o altres plataformes o serveis web de comunicació entre professionals i pacients.
S’esmenten a continuació i de manera no limitativa:
- La utilització de la consulta virtual no ha d'interferir amb els principis bàsics de la relació metge-pacient, que són el respecte mutu, la independència del judici clínic, l'autonomia del pacient i el secret professional.
- Les noves tecnologies de la informació mai han de suplir els contactes personals que són la base de la relació metge-pacient. Així, el correu electrònic i altres formes de comunicació electrònica només haurien d'utilitzar-se per facilitar, realçar i potenciar aquesta relació interpersonal.
- La consulta feta per correu electrònic al seu metge per un pacient conegut, amb història clínica oberta i activa, sobre alguna circumstància sobrevinguda en el curs del procés assistencial, és una consulta virtual plenament acceptable, fins i tot quan inclou modificació del tractament o noves prescripcions.
- Contràriament, les consultes realitzades sol·licitant diagnòstics, així com les
prescripcions farmacològiques realitzades en el transcurs d'una "consulta virtual" sense visita física prèvia, no són acceptables èticament i, a més, el metge s'exposa a un risc de responsabilitat civil i penal. - El metge ha de vetllar per la confidencialitat del contingut del correu electrònic rebut dels seus pacients de la mateixa manera que qualsevol altra forma de comunicació metge-pacient. Per tant, la correspondència electrònica haurà de rebre tractament confidencial.
- Igualment s'ha d'anar amb compte amb la identificació correcta del malalt abans de donar la seva resposta a qualsevol pregunta formulada per correu electrònic.
- Tota la correspondència electrònica entre el metge i el seu pacient ha d'estar
documentada en la història clínica i, per tant, s'ha de guardar una còpia en paper quan la història clínica també ho sigui. - La resposta a sol·licituds de segones opinions clíniques per correu electrònic s'entenen com legalment i èticament admissibles, malgrat l'absència de visita mèdica prèvia, sempre que s'informi al pacient que aquesta opinió no és un acte mèdic i que no substitueix un diagnòstic previ. Per emetre aquesta segona opinió el metge s'ha d'assegurar que disposa de dades suficients i té la certesa de la seva qualitat.
A més, cal tenir en compte els punts següents en el cas de la consulta virtual:
Límits del servei i remuneració: ha d’existir avís referent als límits i ús d’aquest servei i informar si la e-consulta és remunerada o no. I això tant per a una e-consulta entre pacient-professional com per a una consulta virtual entre per a professionals.
Identificació: tant en el cas d’e-consulta per a pacients com per a professionals, és necessària la identificació del responsable del servei.
Xats i news: en el cas que el web disposi d’un servei de xat o news, de la mateixa manera que amb la e-consulta, cal seguir el criteris dels límits del servei proposats en el punt anterior, i ha d’estar identificat clarament el moderador.
El responsable últim de la moderació del fòrum o xat ha de ser el responsable mèdic del web.
En el cas que es detecti un ús inadequat del segell, un incompliment del Codi de Deontologia, dels presents Principis de Bona Pràctica, dels documents de posició del COMB que estiguin relacionats amb el web, o de la legislació vigent, WMA es reserva el dret de retirar el segell WMA del web infractor, establint la impossibilitat de ornar a sol·licitar l’adhesió al programa durant un any a comptar des de la retirada del segell.
